No som ningú

No som ningú...m'encanta aquesta expressió.De xiquet la escoltava molt a les iaies de Rafelcofer.Sempre que faltava algú al poble, després de dir qui era i les dades bàsiques per al soterrament, algú dels presents sempre acabava dient...no som ningú amb cara de circumstancies, i tots responien amb el cap afirmativament i els ulls entornats, com donant per tancat el tema.Quan la cosa ho permetia i l'ambient era més distés, algú dels presents afegia al no som ningú, un socarro....i menys en "canoncillos".Esta situació m'encisava encara més ja que de sobte tots riem i pareixia que la pena era menys.

Després de més gran, he pensat varies vegades en el significat d'aquesta frase més enllà de l'estricte significat etimològic, i sempre arribe a la mateixa conclusió:Quina gran veritat.

El nostre pas per la vida és més bé curt, les nostres obres efímeres, i la nostra petjada en la història quasi imperceptible, i així i tot la societat pareix encabotada en vendre-nos l'èxit personal i el reconeixement públic com la clau de la felicitat absoluta.Front a aquest foment egocèntric del personalisme cada vegada anem perdent el sentit de la comunitat, del grup, del poble,etc i a la vista està que el camí del jo absolut no és tant magnific com ens han volgut vendre.

Totes les persones anem a parar al mateix lloc, i allà tots anem igual, i res podem endur-nos( material per suposat, espiritual està per vore) de record.Ja ho dia Machado, "Nunca perseguí la gloria, ni dejar en la memoria de los hombres, mi canción."

He volgut batejar el meu bloc amb aquesta gran afirmació.Crec que és una bona declaració d'intencions, i si el gran Darth vader pot acabar com a caixa de llepolies, imagineu-vos el que ens pot passar als demés.